Blog

Tots Actualitat col·legi Aigua, energia i medi ambient Comunitat Defensa de la professió Infraestructures i finançament Institucional Mobilitat, transport i logística Recull de premsa Urbanisme i territori

FILTRE

Blog | Aigua, energia i medi ambient

La portada d’aigües del Ter

20/07/2023

Robert Vergés escriu sobre la portada d'aigües del Ter i els aspectes rellevants de l’Acord de la Taula del Ter.

Autor: Robert Vergés
Enginyer de Camins, Canals i Ports

Fa 56 anys va entrar en servei el Nou Abastament d’Aigua a Barcelona (portada d’aigües del Ter) sota la direcció de l’enginyer de Camins, Canals i Ports Joan Maria Compte Guinovart.

Aquesta obra consisteix en utilitzar els cabals del riu Ter regulats als embassaments de Sau i Susqueda per derivar cap a la regió metropolitana de Barcelona 8 m³/s mitjançant un canal de 56 km de longitud excavat en túnel en la seva pràctica totalitat. Té una secció en forma de ferradura de 2,80 m d’amplada i 3,15 d’alçada quan el canal travessa terrenys rocosos i una secció circular de 3,05 m de diàmetre quan passa per terrenys margo-argilosos, que originen càrregues més elevades.

S’inicia a la cota 183 a la presa del Pasteral i arriba a la Planta del Ter (termes municipals de Cardedeu, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès) a la cota 158. El pendent és de 0,0004 i la velocitat pel cabal de 8 m³/s és d’1,35 m/s. La Planta del Ter permet potabilitzar fins a 8 m³/s d’aigua.

Des de la sortida de la Planta del Ter fins a l’origen del sifó del Besòs, hi ha una galeria de pressió de 3,00 m de diàmetre interior i 23,4 km de longitud, construïda en túnel revestida de formigó.

El sifó del Besòs, que en funcionament normal no treballa com a tal, té una longitud de 1.700 m i està format per dos ramals d’1,60 m de diàmetre interior. Els ramals ascendents acaben en pous verticals de 150 m de profunditat i secció circular creixent d’entre 1,60 m i 3,90 m.

D’aquests pous, que actuen com a xemeneies d’equilibri, surten dues galeries circulars d’11,60 m de diàmetre i 170 m de longitud que porten l’aigua fins a l’Estació Distribuïdora de la Trinitat.

L’Estació Distribuïdora de la Trinitat té com a objecte repartir l’aigua que arriba a Barcelona entre diferents pisos de distribució entre les cotes 0 a 70, 70 a 100, 100 a 130 i 130 a 200. Els salts hidràulics que es produeixen entre els dipòsits de la Planta del Ter i els dipòsits de l’EDT de la cota 100 o de la cota 70 s’aprofiten per a generar energia elèctrica.

L’any 2017, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Girona, el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, el Grup de Defensa del Ter, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci de la Costa Brava i la plataforma d’organitzacions de la societat civil Aigua és vida varen signar l’Acord de la Taula del Ter.

Aquest acord afirma que la portada del Ter ha permès dotar d’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona d’una quantitat i qualitat vitals i indispensables per al desenvolupament i el sosteniment econòmic del país, però ha comportat un impacte ambiental a la conca del Ter que ha impossibilitat, fins ara, l’assoliment del bon estat ecològic.

L’acord preveu una reducció progressiva del transvasament d’aigua del Ter de fins a 90 hm³/any a partir de l’any 2028. La capacitat màxima és de 250 hm³/any. És a dir, la reducció acordada equival a dues dessalinitzadores i mitja com la del Llobregat.

Consideracions en relació a l’Acord de la Taula del Ter

De la lectura de l’Acord de la Taula del Ter podria semblar que la portada del Ter va ser una obra poc sensible amb el medi ambient, però per contradir aquesta impressió voldria destacar alguns aspectes rellevants.

Va ser una obra subterrània per la qual cosa no va provocar cap mena de ferida en el territori.

La portada d’aigua del Ter es realitza per gravetat, és a dir: no requereix cap consum d’energia per fer-la. A l’inrevés, els salts hidràulics que es produeixen entre els dipòsits de la Planta del Ter i els pisos de cota 100 i cota 70 s’aprofiten a l’Estació Distribuïdora de la Trinitat per generar energia elèctrica mitjançant turbines. En concret cada m³ d’aigua que arriba a la cota 100 genera 0,1 kWh i si ho fa a cota 70 en genera 0,2 kWh.

Des de la posada en servei l’any 1967, la portada del Ter ha funcionat de forma ininterrompuda. No s’ha aturat ni un sol dia. Això és absolutament excepcional i mostra la qualitat de l’obra executada.

Des de la seva entrada en servei, la portada del Ter ha sigut i encara és la principal font de subministrament d’aigua a la regió metropolitana. El darrer any 2021, un 61% de l’aigua distribuïda per ATL a la regió metropolitana de Barcelona va ser aigua del Ter (un 9% correspon a aigua de mar dessalinitzada i la resta a aigua de la conca del Llobregat).

Reflexions sobre la portada del Ter

Barcelona i Catalunya estan en deute amb l’extraordinari enginyer de Camins, Canals i Ports que va ser Joan Maria Compte Guinovart. Tot i ser un enginyer desconegut va ser el pare de l’enginyeria moderna a Catalunya, primer amb la portada del Ter i posteriorment com a director tècnic d’ACESA (Autopistas Concesionaria Española, SA).

L’Acord de la Taula del Ter posa de manifest la complexitat del subministrament d’aigua potable. Sovint es pensa que hi ha solucions bones i dolentes. Solucions ambientalment correctes i altres que no ho són. Això no és així i normalment els grans reptes territorials requereixen solucions de compromís.

Per assolir un bon estat ecològic de la conca del Ter, el mateix acord proposa reduir la portada d’aigua del Ter substituint-la per aigua dessalinitzada i aigua regenerada. És clar que aquestes dues alternatives comporten un major consum energètic i, per tant, van en direcció contrària de la lluita contra el canvi climàtic, la transició energètica i la descarbonització. Aquestes actuacions estan previstes en el Pla de Gestió i Programa de mesures del Districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-27, redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquest pla és precisament un compromís entre les diferents solucions possibles a partir d’una anàlisi tècnica i d’un procés de participació ciutadana i avaluació ambiental.

El cas de l’Acord del Ter evidencia la paradoxa de què mantenir el bon estat dels ecosistemes comporta un important consum d’energia. Com va dir, en una entrevista a La Vanguardia, el Premi Nobel de Química 2016, Ben Feringa, en relació amb la situació actual de la humanitat, “La tecnologia ens ha dut fins aquí i únicament la tecnologia ens pot treure de la trampa i fer sostenible el progrés”.

La darrera reflexió és que la portada del Ter va ser una actuació exemplar tant des del punt de vista tècnic com ambiental, tot i que de vegades ha estat tractada de forma despectiva. Això és totalment injust i difícilment les actuacions que es facin en el futur assoliran l’excel·lència ambiental i tècnica de la portada del Ter de Joan Maria Compte Guinovart.