Meritxell Font és enginyera de Camins especialitzada en planificació dels transports amb una llarga trajectòria internacional.
Actualment, és Directora d’Anàlisi i Previsió de la Demanda de la New York Metropolitan Transportation Authority (MTA), empresa que gestiona i opera el transport públic de la regió metropolitana de la ciutat de Nova York.
Parlem amb ella sobre el seu camí professional i les diferències que ha vist en matèria de planificació, participació i equitat entre Catalunya i els Estats Units.
Què et porta a estudiar Enginyeria de Camins?
L’interès per les ciències en general i pel dibuix tècnic en particular, així com la passió que he tingut sempre per viatjar i en observar com la gent es mou, va ser el que em va portar a escollir Enginyeria de Camins com a estudis universitaris i en escollir Planificació de Xarxes de Transports com a especialització.
El teu camí acadèmic continua especialitzant-te en temes de mobilitat…
Vaig iniciar la meva carrera en aquest àmbit arran d’unes pràctiques en una consultoria privada on vaig ajudar a dissenyar una xarxa d’autobusos i d’una beca al Banc Europeu d’Inversions a Luxemburg, on vaig desenvolupar un model d’anàlisis cost-benefici de projectes de carretera candidats a rebre finançament.
Aquesta beca em va portar a una feina a l’empresa Mcrit, consultoria especialitzada en Planificació de Xarxes de Transport i en desenvolupament d’eines d’ajuda a la presa de decisions d’àmbit nacional i internacional, on vaig treballar 10 anys. Durant aquest temps em vaig especialitzar en models de previsió de demanda de transport públic i privat, i vaig dirigir projectes amb equips multidisciplinaris de recerca i mobilitat d’escala local, regional i europea.
Actualment vius i treballes als Estats Units. Com hi arribes?
La internacionalització de l’enginyeria catalana per la qual treballava el meu marit ens va portar a viure a Miami, Irvine i Nova York, des d’on he continuat la meva carrera professional amb feines sempre relacionades en el disseny de xarxes multimodals als Estats Units i a països d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.
Actualment, treballo per l’MTA de Nova York, on dirigeixo l’anàlisi de l’avaluació comparativa d’una vintena de projectes de transport públic candidats al proper Pla d’Infraestructures, així com l’anàlisi del nou marc normatiu d’equitat de l’agència.
Sense perdre l’objectiu dels projectes d’urbanisme o de transport, cal incorporar els elements que responen a les necessitats de cada comunitat i alhora saber-los transmetre perquè puguin acollir els nous projectes
Has trobat diferències significatives entre la planificació i la gestió de la mobilitat als Estats Units i a Catalunya?
De diferències n’hi ha moltes. Els mecanismes per fer avançar un projecte són més complexos a causa de l’organització administrativa dels qui tenen el poder de decisió, així com l’estructura de finançament, que varia projecte a projecte i d’estat a estat. La ciutadania té molt poder de decisió per fer parar o fer avançar un projecte. També el marc normatiu dels operadors de transports aquí és molt obert i això fa que les opcions per moure’s siguin més àmplies i les xarxes més multimodals.
Amb la teva experiència, quines creus que són les claus a l’hora de planificar?
Dos conceptes: la comunitat i l’objectiu. Sense perdre l’objectiu que hi ha darrere cada projecte, la solució s’ha d’enfocar amb les persones al centre. Tenir en compte necessitats de la comunitat i matisos que pot tenir a cada lloc. Per aconseguir-ho, cal saber transmetre els beneficis i el disseny dels projectes a la comunitat perquè puguin entendre i acollir els nous projectes a través de processos exhaustius de participació ciutadana.
I en matèria d’igualtat i diversitat?
L’equitat, la inclusió i la diversitat es tenen en compte tant a l’hora de formar equips com en el disseny dels projectes. Principalment a l’empresa pública, però cada cop més també a l’empresa privada. En una societat tan diversa com la dels Estats Units, i en particular la de Nova York (només a Queens ja hi podem trobar més de dues-centes llengües diferents), les administracions públiques tenen com a objectiu destinar cada cop més recursos a comunitats minoritàries on no s’ha invertit històricament i, cada cop més, les empreses privades són més diverses i imparteixen formació als seus treballadors perquè el disseny dels projectes reconeguin les diferents necessitats de cada comunitat i ajudin a disminuir les desigualtats. No hi ha solucions universals.
Comunitat
- Entrevista a Francesc Mirada, Principal Engineer d’Arup
“Els projectes d’enginyeria al Perú s’enfronten a diferents perills i reptes que com a enginyers de Camins podríem aportar-hi solucions” - Entrevista a Meritxell Font, directora d’Anàlisi i Previsió de Demanda d’MTA
“Cal transmetre els beneficis dels projectes d’urbanisme o transport a la comunitat perquè puguin entendre’ls i acollir-los” - Entrevista a Esther Bolekia, ingeniera de Caminos y fundadora de la revista Dévé
“La diversidad no es solo contratar a alguien de un colectivo, es entender que existen diferentes trayectorias, contextos, culturas y culturas de empresa” - Irene Josa, membre de la Junta Rectora del Col·legi de l’Enginyeria de Camins
“Les associacions professionals tenen un paper crucial per millorar la igualtat, la diversitat i la inclusió en els seus àmbits” - Justo Llácer, 25 anys al servei del Col·legi
Carta de comiat de Justo Llácer Barrachina després de 25 anys al servei de jubilats.
